La Biblioteca recomana... "Les espines del peix" de Josep Colomer

 

Posem que una plaga testamentària esborra tot rastre de vida humana dels Països Catalans. Posem que Les espines del peix es troben a la caixa d'acer més resistent que un dia arribi a inventar-se. Les pàgines que les componen serien suficients per explicar la història d'aquest racó de món a les generacions que apareguin mil·lennis més tard.

Les espines del peix són la crònica novel·lada de Benià, un poble costaner imaginari que en cent anys passa de ser un lloc recòndit a convertir-se en la destinació turística predilecta de mitja Europa. Cent anys: l'emigració per la pobresa valenciana, la connivència dels poders polítics i religiosos, l'intent de substitució lingüística, la invasió de funcionaris de l'Estat, la venta del paisatge.

Durant els anys noranta va viure's una gran desbandada de valencians llicenciats en filologia catalana cap al Principat i les Illes. Amb tot, alguns van quedar-se a guardar el país. És el cas de Josep Colomer (Benitatxell, 1957), que aprofita la saviesa acumulada amb els anys per deixar-ne testimoni amb distància, sentit de l'humor, gran riquesa lèxica i vivesa de l'expressió.

Novetats juvenils

Train kids

El Fernando els havia advertit: De cent persones que travessen els riu, només deu poden superar Chiapas, tres arriben al nord, a la frontera, i només una aconsegueix passar-la. Cinc joves emprenen el viatge: Miguel, Fernando, Emilio, Jaz i Ángel. Són immigrants il·legals i els esperen més de dos mil quilòmetres a través de mèxic, viatjant en trens de càrrega. Arribaran al seu destí?

De la poma a la pantalla

Què ens diuen la poma de la Blancaneu i la poma del logotip d'Apple sobre com s'organitzen les societats occidentals a l'actualitat?
Com poden els vídeos de YouTube d'una rapera musulmana, els dibuixos d'una il·Lustradora sudanesa i les fotos d'una model de Libèria fer trontollar uns cànons de bellesa que daten de segles enrrere?
En un món on la rapidesa de la xarxa fa que les relacions canviin cada cinc minuts, com podem establir vincles amorosos perdurables, amb una o diverses persones?  
De la poma a la pantalla és un llibre que explora què vol dir estimar, enamorar-se, desitjar i viure el sexe en una èpoque en què els ordinadors, els mòbils i les tauletes influeixen com ens veiem a nosaltres mateixes i com interpretem la resta del món. Es tracta d'un manual perquè pugueu aprendre a estimar i a desitjar com us vingui de gust, entenent tant els riscos com les oportunitats que ens ofereixen les tecnologies digitals. També d'adonar-nos que, sovint, allò que creiem nou té els seus orígens en maneres de relacionar-se ben antigues. Us hi apunteu? 

Una llàgrima. Un somriure. La meva infantesa a Damasc

Vaig viure catorze anys de la meva vida en una de les ciutats més antigues del món: Damasc. En 44 històries de la meva infantesa recordo llocs que ja no existeixen i persones que ara no són on eren abans.

Inici Club Lectura curs 2019-20

       Dijous passat vam encetar el nou curs del Club de Lectura de la Biblioteca. Des de fa quatre temporades iniciem amb la presència de l'autor del llibre que em llegit. Açò gràcies al projecte interbibliotecàri que junt a les Biblioteques d'Almussafes, Guadassuar, Llombai, Polinyà i Sollana, ens permet realitzar un fum d'activitats. 

     En aquesta ocasió ens ha visitat Joanjo Garcia, un escriptor al que li han publicat moltes novel·les en pocs anys i que ha estat guardonat entre d'altres, amb el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa amb l'obra Heidi, Lenin i altres amics. Aquesta lectura va ser l'elegida per iniciar el curs.
 
Una novel·la negra, amb la que pretén parlar de l'urbanisme  de València, de la falta d'un discurs vertebrador de la ciutat. La història comença amb una troballa d'animals morts a un dels descampats que hi ha a València, que aniran seguits d'altres al llarg del temps. Però el que realment acaba agafant força i importància, és la història de la protagonista: Blanca. Junt a ella apareixen tot una sèrie de personatges molt peculiars que formaran aquesta novel·la, com el pare i el germà de Blanca.

 
A banda de parlar d'aquesta història, que no contarem més per no explicar més del compte; ens va narrar curiositats com la portada del llibre. Ens deia Joanjo que a ell no li agraden mai les portades i que li costa molt decidir. En aquesta ocasió va dir a l'editorial que triaren la que més els agradara i que finalment, aquesta li resulta molt potent a la vista dels lectors.

Les lectores li van indicar que la novel·la pareixia escrita per una dona ja que la protagonista narra en primera persona, i que està molt ben aconseguit perquè en moltes ocasions s'identificaven amb Blanca. Joanjo ens confessa que algunes històries que apareixen son vertaderes i que li les han contades les seues amigues. A lo que Carmen (la nostra coordinadora del Club de Lectura) li respon diguent-li que deixaran de contar-li històries!

També ens explica que ell pateix molt quan escriu una novel·la per el que decideix que passe als personatges de la història. A lo que li responen els lectores i les lectores que també han patit molt amb la vida de Blanca. 

En resum, un inici de curs molt interessant i que va donar molt de si. Agraïm una vegada més, la presència de Joanjo Garcia, esperem tornar-lo a veure i li desitgem molta sort en aquesta passió que té que és l'escriptura!  

BEBETECA NOVEMBRE

El passat 10 de novembre van tenir lloc les sessions de bebeteca a la Biblioteca. Com ja és costum, fem dos grups per a assistir a l'activitat. Penseu que no només comptem amb els protagonistes de l'activitat, els infants, sinó que també estan els acompanyants, per això les places són limitades. 
Aquestes sessions són molt importants tant per a pares/mares com per als xiquets/es. Per una banda fomentem l'estima pels llibres i per la lectura; per altra, els educadors aprenem a contar històries.
Moltes persones m'han preguntat des de quina edat poden vindre amb els seus xiquets/es. Heu de pensar que cada xiquet/a reaccionarà d'una manera o altra segons l'edat que tinga: un bebé estarà molt atent a les estimulacions que rebrà dels llibres: colors, imatges grans, els sons que fa la narradora. En canvi, quan més edat la capacitat de resposta i de participació amb la contacontes és major.  Personalment, crec que poden vindre des de molt menuts fins als 3 anys, ja que si tenen més edat s'avorreixen i no deixen prestar atenció a la resta.

Carmen ens va narrar i cantar moltes històries i els menuts van estar molt atents i participatius!
 Vos deixem unes poques imatges com a resum de les sessions.