divendres, 8 de març de 2013

SESSIÓ CLUB DE LECTURA DE MARÇ



CLUB LECTURA: EMMA

            El passat divendres 1 de març va tenir lloc la reunió mensual del Club de Lectura de la biblioteca. En aquesta ocasió varem parlar de la novel·la “Emma” de l’anglesa Jane Austen. Aprofitant que a l’endemà començava la II Setmana de la Dona vam pensar que seria una bona lectura perquè l’escriptora és un referent literari i perquè així podríem realitzar un video fòrum ja dins de l’esmentada setmana.
            En general, el llibre no va acabar de convèncer a tots. Hi havia lectores a qui els havia agradat molt i altres a qui no els acabava d’agradar pel gran detallisme de la història. Açò és degut al fet que la novel·la és lenta i com a lectors moderns necessitem més ritme. Però hem de pensar que l’autora visqué entre finals del segle XVIII i principi del XIX i que en aquella època la vida era lenta i la única feina que tenien (en aquesta classe social alta) era anar a fer visites i preparar festes.
Un altre aspecte que destacàrem fou que la lectura ens dóna la sensació que no passa res i està escrita en plenes guerres napoleòniques; encara que al llibre no hi ha cap contextualització d’històrica, sabem que és l’època victoriana però no hi apareix cap data, estan dins del seu món, del seu poble, aïllats completament de tot.
            Els llibres escrits per Jane Austen podem dir que són un autèntic retrat de la societat victoriana. Elegírem “Emma” perquè el personatge al qual dóna nom a la novel·la, és una dona “revolucionària” per a la seua època, feia coses gens habituals com per exemple decidir no casar-se; en aquells temps les dones havien de casar-se ja que quedaven excloses de les herències, tenien la seua dot però no patrimoni.
El més graciós de l’obra és que Emma pertany a la classe alta de la societat i com ja hem dit, no tenien coses a fer; aleshores decideix dedicar-se a arreglar matrimonis però no encerta en res;  i açò és aprofitat per l’autora per a donar-li un toc irònic a l’obra que és meravellós.

            Els personatges estan molt ben tractats, encara que estan exagerats són molt humans. Comentàrem que el Senyor Elton, el rector, està retractat com un materialista i el pare d’Emma, el Senyor Woodhouse, com un hipocondríac egoista.

Podríem acabar dient que a la novel·la cada nivell social es queda on estava, cada personatge és encasellat en un estatus. I encara que Emma, en un principi, siga tant revolucionaria, al final es casa i és el marit i el nou estat civil els que li donen seny.
I encara que açò ens puga resultat decebedor hem de pensar que en aquell moment les dones revolucionàries eren poques i que la societat marcava molt la vida de les persones. El que sí m’agradaria assenyalar és que encara que la nostra protagonista fictícia finalment no resulta tan feminista, sí que ho va ser la creadora d’aquesta, Jane Austen i a ella i a moltes dones més que dins de les seues possibilitats pensaren i visqueren “diferent” a la majoria, hui som un poc més lliures.