dissabte, 27 de març de 2010

HORARI SETMANA SANTA

L'horari de la biblioteca per a la pròxima setmana serà el de sempre, excepte:

- DIJOUS 1 D'ABRIL--> estarà tancada de vesprada
- DIVENDRES 2 D'ABRIL --> estarà tancada tot el dia
- DIMARTS 6 D'ABRIL --> estarà tancada de vesprada

Falla Biblioteca


Amb uns quants dies de retard... ací vos deixe la falla que ferem a la Biblioteca, és bestial!!

dimecres, 17 de març de 2010

Cartells dia dona


Ací teniu els cartells que hem fet per a celebrar el dia de la dona. Agrair la col·laboració de Sergi i Raul, ja que sense la seua ajuda no haverem pogut fer-los.

divendres, 12 de març de 2010

Charlotte Brontë

Charlotte Brontë (Thornton, Yorkshire 1816- Haworth, Yorkshire 1855) és la més gran de les tres germanes Brontë, filles d'un pastor protestant que van viure isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que va morir jove, drogat i tuberculós. El 1846 va publicar un llibre de versos amb el pseudònim Currer Bell, i l'any següent Jane Eyre, que va aconseguir molta anomenada; després van seguir Shirley (1849), Villette (1853) i, pòstumament, El professor (1856). Va morir poc després d'haver aconseguit que el pare accedis al seu casament. L'obra de Charlotte Brontë va obrir pas a la novel·la feminista anglesa.

dijous, 11 de març de 2010

Virginia Woolf

Virginia Woolf va nàixer en Londres en 1882. Filla d'un erudit eminent, a la seua formació va contribuir en gran mesura l'ambient familiar, freqüentat per personalitats artístiques, literaries i polítiques. Vivint ja l'autora amb la seua germana després de la mort del seu pare, els asidus de sa casa en Bloomsbury eren tinguts per detentors d'una autèntica dictaduta intel·lectual sobre el país.
En 1912 es va casar amb l'economista Leonard S. Woolf, i junts fundaren amb escasos mitjans la Hogarth Press, que presentà escriptors fins aleshores desconeguts com Katherine Mnsfield i T.S. Eliot i desempenyà un important paper en la literatura anglesa d'entreguerres. Després d'unes primeres novel·les, l'autora va voler trencar amb els canons tradicionals i es va situar amb Monday or Tuesday (1921) i Jacob's Room (1922) en la corrent del monòleg interior i del fluir de la consciència. A aquestes van seguir obres cada vegada més ambicioses com Mrs Dalloway (1925), To the Lighthouse (1927), The Waves (1931), The Years (1937). Els seus artícles i assajos crítics estan en part reunits en els dos volums del Common Reader (1925-1932). Aterrada per la idea de la locura, que al aparèixer uns possibles simptomes li feren presentir, Virginia es va ofegar, en 1941, a prop de la seua casa de Lewes.

dimarts, 9 de març de 2010

Ana Frank

Ana Frank, va ser una xiqueta jueva, que va deixar constancia en el seu diari de les seues experiències en un amagatall construit en un edifici d'oficines, mentre s'ocultava amb la seua família dels nazis en Amsterdam durant la Segona Guerra Mundial. La seua familia va ser capturada i portada a diferents camps de concentració alemanys, on moririen tots excepte el seu pare, Otto. Ana va ser enviada primer a Auschwitz i més tard a Bergen-Belsen, on va morir de febra tifoidea el 12 de març de 1945, pocs dies abans de que aquest fora lliberat.
Anys després el seu pare va publicar el seu famos diari.

Ha estat elogiat pel seu mèrit literari al igual que per la humanitat i commovedora història que relata.



dilluns, 8 de març de 2010

Jane Austen

Jane Austen va ser una destacada novelista britànica del segle XVIII. La seua família perteneixia a la burgesia agraria, context del que no va eixir i en el que es situen totes les seues obres. Els cercles acadèmics han considerat sempre a Austen com una escriptora conservadora, mentre que la crítica feminista més actual apunta que en la seua obra pot apreciar-se una novelització del pensament de Mary Wollstonecraft sobre l'educació de la dona.

Destaquen entre les seues obres "Orgull i prejudici", "Sentit i sensibilitat" o "Emma" entre d'altres.

La setmana de les dones

Aprofitant que hui dilluns 8 de març és el dia de la dona, durant tota la setmana al bloc apareixeran llibres escrits per dones. A més a més, vos recordem que a l'entrada de la Casa de la Cultura hi han uns murals exposats, i que hui durant tot el dia estem repartint llacets de color lila per commemorar aquest dia.

dimecres, 3 de març de 2010

LA VEU

La veu, Arnaldur Indridason

En Gulli, el porter d'un del hotels més coneguts de Reykjavik, apareix assassinat a la seva habitació en plena temporada alta de Nadal. En Gulli era molt més que un simple porter que es disfressava de Pare Noel quan tocava; era tot un misteri. Duia vint anys a l'hotel, però ningú no el coneixia del tot. L'Erlenudur Sveinsson està convençut que el culpable no deu ser gaire lluny i decideix allotjar-se al mateix establiment, que està de gom a gom per les festes. Al director només el preocupa que l'assassinat no es faci públic i que l'hotel mantingui intacata la reputació. En plena investigació, l'Erlendur rep la visista de la seua filla, de nou enganxada a les drogues, cosa que sumeix l'inspector en la desesperació i la impotència. Fins que la troballa d'una pista que condueix al passat d'en Gulli i la insistència dels seus companys Sigurdur Oli i Elinborg el submergeixen en una història fascinanat i plena d'emoció: la d'un nen amb veu d'àngel que va tocar el cel i va caure a l'infern.

dilluns, 1 de març de 2010

FINALISTA PREMI PLANETA 2009

La bailarina y el inglés, Emilio Calderón (Finalista Premi Planeta 2009)

"Nací en la India y no pisé la tierra de mis ancestros hasta que se hubo consumado la independencia de dicho país. Sé que esa circunstancia ha sido aprovechada por muchos medios de prensa escrita para justificar mi conducta, como si nacer en la India fuera en só mismo motivo de oprobio. Al igual que en su día sucedió con los crímenes de Jack el Destripador (que tanto impresionaron a la opinión pública victoriana), la naturaleza de mi delito ha impedido durante años que los británicos me vean como a un igual, de ahí que en todas partes se haya repetido hasta la saciedad que estoy afectado por una enfermedad del espíritu, con ramificaciones en la razón, conocida como síndrome de la patria cambiada."

LA CARTA ROSSETTI

La carta Rossetti, Christi Phillips.

Una misteriosa cortesans del siglo XVII y una historiadora de nuestros días protagonizan dos aventuras paralelas que, aunque casi cuatrocientos años de historia las separen, tienen sus destinos ligados por una misteriosa carta y por la eterna magia y el misterio de la ciudad de los canales.

Bulevard dels Francesos

Bulevard dels Francesos, Ferran Torrent

A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes - Josep, Felo i Teresa- manifesten el seu desacordrespecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d'una rica herva provaoca un xoc frontal entre Sebastià Piñol, un honest comissari de policia , i Vicente Rodrigo, l'expedictiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama de persontages tan dispars com "el Messié", un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a Fraça, o Carol, la vedet d'un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d'una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d'època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen co m millor oden els temps que els ha tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més d'un sentit, i ofereixen la lúcida visió d'una societat que, plena d'idealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.

PREMI PLANETA 2009

CONTRA EL VIENTO, Ángeles Caso (Premi Planeta 2009)

A veces es difícil ir contra el viento. La vida te empuja indefectiblemente a cumplir con un destino marcado, ya sea en la cosmopolita Madrid como en una apacible aldea de Cabo Verde. Sao, voz y símbolo de tantas y tantas mujeres anónimas, quiere hacer realidad sus ueño de construirse un futuro mejor en Europa, aunque para ello tenga que arriesgarlo todo, incluso su felicidad.

LOS ESCLAVOS DE LA SOLEDAD

Los esclavos de la soledad, Patrick Hamilton

Londres, 1943. La miseria y los estragos de la guerra hacen mella entre los atribulados habitantes de la ciudad del Támesis. Como tantos otros en esos tiempos de penuria, la señorita Roach abandona la capital para establecerse en las afueras, en un mísera habitación en una pensión que había conocido épocas mejores y que ahora acoge a vidas solitarias. Entre aquesllas paredes el horror de la contiendase presume muy lejano, apenas corren rumores y especulaciones, alimentadas por fragmentarias informaciones de periódicos y noticiarios cinematográficos. Porque la guerra de la sufrida señorita Roach, el pérfido e insoportable señor Thwaites, del misterioso señor Prest, de la intriganta alemana Vicki e incluso de los soldados americanos allí destinados, es una guerra en la que no hay bombardeos, ni muertes, ni tan sólo escombros: son los cortes de electricidad, las cartillas de racionamiento, la penosa calamidad de hospedarse en un tugurio o sobrevivir a las tediosas comidas en el salón común, lo que solivianta la existencia de unos seres a quienes la vida se empeña en maltratar con saña.

Rere els murs

Rere els murs, Núria Esponellà.

Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el monestir de Sant Pere de Rodes s'alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d'altres, acull en Sebastià, l'administrador de l'hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l'amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat...
Però són temps convulsos, i l'abat Berenguer, un home sever i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del comte d'Empúries i el vescomte de Peralada, enfrontats per lluites de podes i interessos polítics.
En aques context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d'esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans no arribi el Jubileu.
Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats...

PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA