CLUB LECTURA:
EMMA
El
passat divendres 1 de març va tenir lloc la reunió mensual del Club de Lectura
de la biblioteca. En aquesta ocasió varem parlar de la novel·la “Emma” de
l’anglesa Jane Austen. Aprofitant que a l’endemà començava la
II Setmana de la Dona vam pensar que seria una
bona lectura perquè l’escriptora és un referent literari i perquè així podríem
realitzar un video fòrum ja dins de l’esmentada setmana.
En
general, el llibre no va acabar de convèncer a tots. Hi havia lectores a qui
els havia agradat molt i altres a qui no els acabava d’agradar pel gran
detallisme de la història. Açò és degut al fet que la novel·la és lenta i com a
lectors moderns necessitem més ritme. Però hem de pensar que l’autora visqué
entre finals del segle XVIII i principi del XIX i que en aquella època la vida
era lenta i la única feina que tenien (en aquesta classe social alta) era anar
a fer visites i preparar festes.
Un altre aspecte que destacàrem fou que la lectura ens
dóna la sensació que no passa res i està escrita en plenes guerres
napoleòniques; encara que al llibre no hi ha cap contextualització d’històrica,
sabem que és l’època victoriana però no hi apareix cap data, estan dins del seu
món, del seu poble, aïllats completament de tot.
Els
llibres escrits per Jane Austen podem dir que són un autèntic retrat de la
societat victoriana. Elegírem “Emma” perquè el personatge al qual dóna nom a la
novel·la, és una dona “revolucionària” per a la seua època, feia coses gens
habituals com per exemple decidir no casar-se; en aquells temps les dones
havien de casar-se ja que quedaven excloses de les herències, tenien la seua
dot però no patrimoni.
El més graciós de l’obra és que Emma pertany a la classe
alta de la societat i com ja hem dit, no tenien coses a fer; aleshores decideix
dedicar-se a arreglar matrimonis però no encerta en res; i açò és aprofitat per l’autora per a
donar-li un toc irònic a l’obra que és meravellós.
Els
personatges estan molt ben tractats, encara que estan exagerats són molt
humans. Comentàrem que el Senyor Elton, el rector, està retractat com un
materialista i el pare d’Emma, el Senyor Woodhouse, com un hipocondríac
egoista.
Podríem acabar dient que a la novel·la
cada nivell social es queda on estava, cada personatge és encasellat en un estatus.
I encara que Emma, en un principi, siga tant revolucionaria, al final es casa i
és el marit i el nou estat civil els que li donen seny.
I encara que açò ens puga resultat decebedor hem de
pensar que en aquell moment les dones revolucionàries eren poques i que la
societat marcava molt la vida de les persones. El que sí m’agradaria assenyalar
és que encara que la nostra protagonista fictícia finalment no resulta tan
feminista, sí que ho va ser la creadora d’aquesta, Jane Austen i a ella i a
moltes dones més que dins de les seues possibilitats pensaren i visqueren
“diferent” a la majoria, hui som un poc més lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada