Novetats en valencià

Vos deixem les novetats en valencià

El mas de les ànimes

Maria Celidònia Palop, la Palopa, va nàixer en 1799 i va morir el 1936, just després de l'esclat de la Guerra Civil. Ens endinsem en la seua història el dia del seu soterrament, quan l'enterrador la porta al cementeri amb l'única companyia de les ànimes dels parents morts, que també la visitaven i li parlaven quan ella encara vivia. Així, un a un anirem descobrint els personatges que l'escorten fins a la tomba, esgrunant amb aquesta nissaga la història de les nostres comarques des del segle XVIII fins al XX, amb relats plens de realisme màgic adobat amb un bon grapat de costumisme rural.



 
No sabràs el meu nom

Qui vol tornar al Mas de les Òlibes, ara que fa anys que se’n van anar els darrers habitants amb l’esperança de trobar una vida millor a ciutat? Però algú hi torna. A la mà, duu una escopeta. Miquel, li diuen. Per les cambres buides, entre les parets caigudes, s’escolten encara les veus de dones com Carmeta, ressona la tristor infinita dels seus ulls quan va tornar d’aquella clínica on va tindre el fill i se’l van endur. Mort, li digueren. Però ella no ho va creure, no ho va creure mai. Ni tampoc Balma, la filla que tingué al cap d’un temps amb Daniel, la filla de qui va saber el nom i el rostre. La filla que, un dia també, es va preguntar què havia passat amb el seu germà.

Guillem

Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993.
Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista. Tenia divuit anys.
El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves.
Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat.

L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí. Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, “on les hòsties volen com si fossin part del decorat”, i denuncia l’intent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de «Guillem, jódete» als estadis de futbol. No ho van aconseguir.

Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, s’ha immers en el sumari del cas, en els diaris de l’època, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar la distància que hi ha entre la paraula injustícia i la paraula dignitat. Ni oblit ni perdó. 



L'esperit del temps


L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana. 


Claus i Lucas

Els bessons Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra —una guerra—, que s’apropa al seu final. La seva àvia, una dona cruel i abjecta que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Els nois respondran a les penalitats practicant una sèrie d’exercicis amb l’objectiu de fer suportable l’insuportable: el fred, la gana, el dolor, la guerra. Anotaran els seus progressos en un quadern escolar i esdevindran uns mestres precoços i impassibles en l’art de sobreviure.

Així s’inicia la trilogia de Claus i Lucas, d’Agota Kristof, formada per El gran quadern, La prova i La tercera mentida, que Amsterdam Llibres recupera en aquest volum amb traducció de Sergi Pàmies. Aquestes tres novel·les configuren una de les al·legories més torbadores i inquietants sobre l’Europa de la Segona Guerra Mundial, la de la Guerra Freda i la de les revolucions de 1989. Però no tan sols això. Pocs escriptors han arribat tan lluny com Kristof en l’exploració de la identitat, la crueltat, la solitud i la mentida. Escrita amb desapassionada precisió, Claus i Lucas és una freda ganivetada de la qual el lector no acabarà de refer-se mai.