La pista de sorra, Andrea Camilleri
Com el cavall d'en Perot, que caminava molt i avançava poc, al comissari Montalbano li passa una cosa ben estranya: a tothora li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l'agradable vetllada passada en companyia de la Rachele?
El cas dels cavalls és més que sospitós. En un mateix dia el comissari ha topat amb el cadàver d'un cavall a la platja i s'ha assabentat del misteriós robatori de cavalls en unes quadres. Per acabar-ho d'arrodonir, més tard han trobat al camp el cos gairebé nu d'un home assassinat d'un tret a l'esquena. Però la Rachelle Esterman, tota una cavalcadora que tracta les muntures com si fossin homes i els homes com si fossin muntures, també té el seu què. I a sobre, l'ombra de la màfia es fa més present que mai.
Després del trasbals de Foguerada d'agost, en què el popular
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada