dijous, 9 de febrer de 2012

Club de Lectura:"84, Charing Cross Road"


SESSIÓ CLUB LECTURA FEBRER

El passat dia 3, tingué lloc la sessió del Club de Lectura de febrer. En aquesta ocasió parlarem de la lectura de “84, Charing Cross Road” escrita per Helene Hanff.

Per començar, direm que hi hagué persones a les que els va agradar el llibre i altres a les que no.
En general, coincidírem a assenyalar que és un llibre curt (pel nombre de pàgines) i fàcil d’entendre i a més a més, ràpid de llegir, ja que és de gènere epistolar i tens curiositat per saber la contestació a les cartes.
La història, que és verídica, transcorre entre Anglaterra i Amèrica. Tot comença quan Helene comença a enviar cartes a la llibreria “84, de Charing Cross Road” a Anglaterra demanat llibres de literatura anglesa clàssica. Aquestes cartes són contestades, especialment per un dels empleats de la llibreria, encara que després tots li envien cartes a Helene.

Destacar que els dos personatges principals són Helene que, com ja hem esmentat, és una dona molt moderna per a l’època, molt irònica, té molta vitalitat, viu en una espècie de bombolla, només coneixem el seu treball (és escriptora) i el seu amor pels llibres.
Per altra banda està Frank Doël, que és el venedor que li envia les demandes de llibres que ella fa. I que representa la correcció de la que tant presumeixen els anglesos. 
Entre aquests dos personatges sorgeix un “amor platònic”, com després confirmem amb la lectura d’una de les cartes que li escriu l’esposa de Frank Doël en la que li confessa a Helene Hanff que alguna vegada havia sentit zels de la relació que manté amb el seu marit.

El context històric en que s’emmarca la novel·la són els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, en què Anglaterra està sofrint un gran racionament i hi sorgeix uns dels episodis que més ens agradà a tots, que és quan Helene Hanff envia menjar a la llibreria. Entre el menjar, una cosa que ens va cridar l’atenció foren els ous en pols. I no sols reben menjar, els envia calces a totes les xiques de la llibreria i a la muller de Frank Doël.
Més aspectes que destacàrem fou que Helene Hanff era una dona que era més culta del que deia. Per una banda les lectures que demana són clàssics anglesos, com ja hem esmentat. Per altra, trobem transcripcions que fa del llatí i del grec. Pensem que ella era una autodidacta.
Una cosa que ens va cridar l’atenció fou el preu dels llibres. Parlem de llibres de segona ma, però d’edicions molt acurades i li envien autèntiques joies per molts pocs diners.
Un personatge que vam recalcar va ser la veïna de Frank Doël que feia un tapet, que li’l regalen a Helene. Ens imaginàvem el tapet acabat!!

Per acabar de parlar de la lectura i com a resum, dir que la història és una al·legat a l’estima pels llibres, mentre lliges les cartes et transmeten passió per ells. A més a l’autora i una de les protagonistes de la història, li agrada que els llibres que li envien estiguen ratllats i marcats per unes certes pàgines, ja que així ella intenta endevinar per què estava obert per aquell lloc, o quines paraules són les que li agradarien a l’antic propietari, etc.
Cosa en la que també van estar d’acord algunes participants del Club, i inclús alguna contava que li encanta ratllar els seus llibres per a ressaltar algunes frases que li agraden o li criden l’atenció.
Comentàrem també, que el llibre ha estat històricament un objecte de culte, i Carmen ens comentava que a alguns cursets que ha fet d’Animació Lectora, s’ha adonat que els no lectors, quan es trenca un llibre posen el crit al cel. Així mateix, parlàrem sobre la relectura; seleccionem els llibres que creguem són millors, els que “aguanten” aquesta relectura son literàriament bons.

Ah! També dir que “84, Charing Cross Road” ha estat portada al teatre i al cinema protagonitzada per Anne Brancoft i Anthony Hopkins.

Finalment comentàrem el gènere espistolar i se’ns va recomanar diverses lectures. Com a exemple destacàrem “Las amistades peligrosas” de Pierre Choderlos de Laclos.
“La vida en la puerta de la nevera” Alice Kuipers, narra la vida de mare i filla que a causa del treball no es veuen i es deixen els missatges en post-it’s a la porta de la nevera.
“Firmin” de Sam Savage, conta la història d’una rata que naix a una biblioteca i com que és la més xicoteta dels germans ha de sobreviure menjat llibres. Però la rata comença a llegir els llibres i inclús s’enamora de la persona encarregada de la biblioteca i no entén que la vulguen matar.

La pròxima lectura és “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda i la propera trobada el dimarts 6 de març a les 18:00h al Saló Polivalent on farem un videofòrum del llibre, una activitat diferent per estar dins de la Setmana de la Dona.

Que gaudiu de la lectura!

1 comentari:

  1. Yo ke he pasado a la concejala la carta que me mandaron desde Sénia para el Club pero hasta marzo no me dirán nada porque aún no han hecho los presupuestos. Espero que digan que si. Me gusta el look tan naranja y alegre del blog. Bessets

    ResponElimina