El passat divendres 14 d'octubre començàrem el cinqué curs del Club de Lectura de la Biblioteca de Corbera. En aquesta ocasió
ens vàrem engalanar per rebre Manuel Baixauli en l’activitat.
El llibre escollit per a l’inici de curs era Ningú no ens espera, un recull
d’articles culturals que Baixauli redacta quinzenalment per a la revista
supletòria Quadern del diari El País.
La primera impressió dels participants del
club de lectura no era massa bona, però açò té una explicació: el llibre no és
una novel·la, gènere literari a què estan acostumats i per això no els atreia
la seua lectura; però una vegada explicada aquesta “peculiaritat”, la veritat
és que hi ha hagut participants que s’han copiat frases del llibre que els han
marcat la seua lectura.
La sessió va començar amb una exposició per
part de l’autor on ens va contar que és una persona molt tí
mida. De com va començar a escriure, per casualitat, i com han arribar els seus llibres a veure la llum.
Ens va contar com Espiral, que és un recull de contes, va guanyar un premi important
i que anys després l’ha revisat i ha estat reeditat. Estava molt orgullós que
una obra que feia tants anys que havia escrit continuara llegint-se.
Després va arribar Verso i L’home manuscrit
amb el qual li arribaria l’èxit i el reconeixement al seu treball literari.
La
cinquena planta és el relat d’una malaltia que va
patir i ens va contar que quan el va escriure va deixar anar un gran pes que
tenia al seu interior.
Ningú no
ens espera és la seua última obra i ens confessa que
no li agrada fer presentacions, prefereix l’acte que estem fent nosaltres, una
visita a un club de lectura; de fet, club de lectura està molt content per la
visita de Manuel Baixauli i es mostra molt participatiu amb l’escriptor.
Del seu llibre vos contaré que, com ja hem
dit, està format per xicotets articles relacionats amb la cultura. Resulten
fàcils de llegir i no per això són superflus. Tracten temes molt diferents: des
de que tenim massa informació fins a l’obra d’un arquitecte xinés. Personalment,
m’ha agradat molt el tractament que fa dels diferents temes als seus escrits. A
més a més, el llibre es troba il·lustrat per dibuixos com ell diu, fets pel
mateix Baixauli, ja que a més d’escriptor és pintor, i són una delícia. Tant és
així que crec que l’edició del llibre està molt acurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada